|
|
|
PUEBLOS DE ESPAÑA >>
CATALUÑA >>
TARRAGONA
(622)
Ordenar por:
Título (
)
Fecha (
)
Calificación (
)
Popularidad (
)
Sitios actualmente ordenados por: Título (A a Z)
)
Fecha (
)
Calificación (
)
Popularidad (
) Sitios actualmente ordenados por: Título (A a Z)
Última actualización 22/4/2009 15:48
Descripción
Comarca de Catalunya, situada entre l'Anoia i la Conca de Barberà, al nord; el Baix Camp i el Tarragonès, al sud; i el Baix Penedès i l'Alt Penedès a l'est. Centrada a l'entorn de Valls, constitueix l'extrem nord-oriental del Camp de Tarragona, i comprèn les terres altes del bloc del Gaià, i els darrers contraforts de les muntanyes de Prades, que la separen de la Conca de Barberà. El terreny és pla excepte al N amb la serra de Miramar, i a l'est, amb el Gaià, que la protegeixen del clima de la Depressió Central Catalana i remarquen el tipus mediterrani.
Comarca de Catalunya, situada entre l'Anoia i la Conca de Barberà, al nord; el Baix Camp i el Tarragonès, al sud; i el Baix Penedès i l'Alt Penedès a l'est. Centrada a l'entorn de Valls, constitueix l'extrem nord-oriental del Camp de Tarragona, i comprèn les terres altes del bloc del Gaià, i els darrers contraforts de les muntanyes de Prades, que la separen de la Conca de Barberà. El terreny és pla excepte al N amb la serra de Miramar, i a l'est, amb el Gaià, que la protegeixen del clima de la Depressió Central Catalana i remarquen el tipus mediterrani.
Visitas: 42
Calificación: 0.00 (0 votos)
Print
Díselo a un amigo
Última actualización 7/5/2009 0:36
Descripción
La iglesia de Sant Ramón tiene planta de cruz latina, con un ábside semicircular situado en el lado oriental y un transepto algo sobresaliente, sobre el crucero se levanta un campanario-cimborio octogonal de construcción posterior. Los muros se intuyen gruesos y están realizados con bloques de piedra rectangulares de formas regulares, bien dispuestas y colocadas formando hiladas de similar altura...Del conjunto de la iglesia de Sant Ramón, destaca la monumental portalada situada en el lado sur, a los pies de la nave. Se trata de una gran puerta con arco de medio punto abocinado y formado por un total de ocho arquivoltas en degradación, apoyadas sobre sendos pares de columnas dispuestos en los laterales de la entrada. Un ....
La iglesia de Sant Ramón tiene planta de cruz latina, con un ábside semicircular situado en el lado oriental y un transepto algo sobresaliente, sobre el crucero se levanta un campanario-cimborio octogonal de construcción posterior. Los muros se intuyen gruesos y están realizados con bloques de piedra rectangulares de formas regulares, bien dispuestas y colocadas formando hiladas de similar altura...Del conjunto de la iglesia de Sant Ramón, destaca la monumental portalada situada en el lado sur, a los pies de la nave. Se trata de una gran puerta con arco de medio punto abocinado y formado por un total de ocho arquivoltas en degradación, apoyadas sobre sendos pares de columnas dispuestos en los laterales de la entrada. Un ....
Visitas: 37
Calificación: 0.00 (0 votos)
Última actualización 26/5/2009 17:13
Descripción
L'any 1988, en el marc del conveni amb la Diputació de Tarragona sobre patrimoni històric i arqueològic, el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya emprengué les obres de restauració de l'església de la Nativitat de Santa Maria del castell de Paüls. Aquesta havia estat substituïda recentment, en la seva funció parroquial, per una de nova situada al pla, de manera que era el moment de restaurar-la.Les obres van començar a finals d'any, amb una certa urgència per motius pressupostaris i sense haver realitzat cap tasca de documentació prèvia, ni històrica, ni arqueològica, ni planimètrica. La intervenció se centrava, bàsicament, en matar una figuera propera que hi infiltrava les arrels, reparar la coberta i eliminar la pintura i el guix que recobria les parets, els arcs i la volta de la nau de l'església.
L'any 1988, en el marc del conveni amb la Diputació de Tarragona sobre patrimoni històric i arqueològic, el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya emprengué les obres de restauració de l'església de la Nativitat de Santa Maria del castell de Paüls. Aquesta havia estat substituïda recentment, en la seva funció parroquial, per una de nova situada al pla, de manera que era el moment de restaurar-la.Les obres van començar a finals d'any, amb una certa urgència per motius pressupostaris i sense haver realitzat cap tasca de documentació prèvia, ni històrica, ni arqueològica, ni planimètrica. La intervenció se centrava, bàsicament, en matar una figuera propera que hi infiltrava les arrels, reparar la coberta i eliminar la pintura i el guix que recobria les parets, els arcs i la volta de la nau de l'església.
Visitas: 12
Calificación: 0.00 (0 votos)
Última actualización 1/5/2009 16:41
Descripción
El municipi de Bellvei és situat a la part oriental del Baix Penedès, al NE del Vendrell. D'una extensió de 8,47 km², limita a l'extrem més septentrional amb Banyeres del Penedès al NE, seguint un camí antic que passa pel cap de municipi; confronta amb Castellet i la Gornal (Alt Penedès) al SE; coincidint en part amb el curs del torrent de la Corbatera limita amb Calafell, al SW limita amb el Vendrell i al NW amb Santa Oliva. La part N del terme és integrada en la depressió penedesenca, de sediments quaternaris de faisó travertínica. La part S al límit del terme de Calafell és accidentada per les darreres elevacions de la Serralada Litoral, amb la Muga (162 m) i el Mas Canyís (145 m), de rocam miocènic, amb molasses blanques que han estat aprofitades per la indústria
El municipi de Bellvei és situat a la part oriental del Baix Penedès, al NE del Vendrell. D'una extensió de 8,47 km², limita a l'extrem més septentrional amb Banyeres del Penedès al NE, seguint un camí antic que passa pel cap de municipi; confronta amb Castellet i la Gornal (Alt Penedès) al SE; coincidint en part amb el curs del torrent de la Corbatera limita amb Calafell, al SW limita amb el Vendrell i al NW amb Santa Oliva. La part N del terme és integrada en la depressió penedesenca, de sediments quaternaris de faisó travertínica. La part S al límit del terme de Calafell és accidentada per les darreres elevacions de la Serralada Litoral, amb la Muga (162 m) i el Mas Canyís (145 m), de rocam miocènic, amb molasses blanques que han estat aprofitades per la indústria
Visitas: 25
Calificación: 0.00 (0 votos)
Última actualización 23/4/2009 23:21
Descripción
Les dues fites històriques inicials són els castells d´Albà i el de Selma , que comprenien tot el terme, llevat de les Ordes, que depenia de Montagut.
El castell d´Alba fou repoblat abans del 978 per l´Església de Barcelona, que se´n reservà el domini superior del castell i alguns drets. A mitjan s. XII, quan s´establí dins el terme la comunitat de Santes Creus, n´eren feudataris Albert de Castellvell i Guillem d´Ollers, i castlanes les famílies Espiells i Albà, aquesta última amb residència al castell.
A finals del s. XIII, l´Església de Barcelona perd el domini sobre el castell i queda com a senyoriu de la família Albà, a la qual succeeix Bertran de Gallifà. Més tard, passa a la família Sant Vicenç i després, per aliança, als marquesos de la Manresana, que hi tingueren el domini fins al s. XIX.
Les dues fites històriques inicials són els castells d´Albà i el de Selma , que comprenien tot el terme, llevat de les Ordes, que depenia de Montagut.
El castell d´Alba fou repoblat abans del 978 per l´Església de Barcelona, que se´n reservà el domini superior del castell i alguns drets. A mitjan s. XII, quan s´establí dins el terme la comunitat de Santes Creus, n´eren feudataris Albert de Castellvell i Guillem d´Ollers, i castlanes les famílies Espiells i Albà, aquesta última amb residència al castell.
A finals del s. XIII, l´Església de Barcelona perd el domini sobre el castell i queda com a senyoriu de la família Albà, a la qual succeeix Bertran de Gallifà. Més tard, passa a la família Sant Vicenç i després, per aliança, als marquesos de la Manresana, que hi tingueren el domini fins al s. XIX.
Visitas: 357
Calificación: 0.00 (0 votos)
execution time : 0,649 sec