TOWNS DE SPAIN >>
CATALUĂ‘A >>
GERONA-GIRONA
(915)
Sort by:
Title (
)
Date (
)
Rating (
)
Popularity (
)
Sites currently sorted by: Title (A to Z)
)
Date (
)
Rating (
)
Popularity (
) Sites currently sorted by: Title (A to Z)
Last Update 2009/6/8 17:41
Description
To septentrió of the cap of municipi s'aixeca the I populated d'Adri, to 297 m d'altitud, situat among them rieres of Gà rrep i of Reixec, prop d'un dels two crà ters of the puig d'Adri, a dels afloraments volcà nics més importants of Gironès. He populated és centrat per parochial l'església of Sant Llorenç, edifici romà nic d'una single nau, construït amb pedra volcà nica to the XII segle. It consists d'un semicircular absis, a façana construïda in dues èpoques, a campanar of plant quadrada i one it carries amb arquivoltes sostingudes per columnes amb capitells ornats, an amb an ocell i a cap humà i l'altre amb a bisbe figure i a dibuix geomètric.
To septentrió of the cap of municipi s'aixeca the I populated d'Adri, to 297 m d'altitud, situat among them rieres of Gà rrep i of Reixec, prop d'un dels two crà ters of the puig d'Adri, a dels afloraments volcà nics més importants of Gironès. He populated és centrat per parochial l'església of Sant Llorenç, edifici romà nic d'una single nau, construït amb pedra volcà nica to the XII segle. It consists d'un semicircular absis, a façana construïda in dues èpoques, a campanar of plant quadrada i one it carries amb arquivoltes sostingudes per columnes amb capitells ornats, an amb an ocell i a cap humà i l'altre amb a bisbe figure i a dibuix geomètric.
Hits: 122
Rating: 0.00 (0 votes)
Print
Tell a Friend
Last Update 2009/6/8 18:24
Description
Agullana forms part of the l'Alt district EmpordĂ , provĂncia of Girona.The terme municipal tea an extensiĂł of 27 km2, i the I populated estĂ to an altitude of 165 m. Els lĂmits of the terme municipal sĂłn to the nord amb França i Jonquera, to l'est Capmany, to the south amb Darnius i to l'oest amb Maçanet of Cabrenys i Vajol. Tea agregat the nucli of L'Estrada.
Agullana forms part of the l'Alt district EmpordĂ , provĂncia of Girona.The terme municipal tea an extensiĂł of 27 km2, i the I populated estĂ to an altitude of 165 m. Els lĂmits of the terme municipal sĂłn to the nord amb França i Jonquera, to l'est Capmany, to the south amb Darnius i to l'oest amb Maçanet of Cabrenys i Vajol. Tea agregat the nucli of L'Estrada.
Hits: 594
Rating: 0.00 (0 votes)
Last Update 2009/6/8 21:19
Description
Deixant Begur in direcció to Palafrugell, s'accedeix to the platja d'Aiguablava. Platja d'Aiguablava. Com the majoria of them limes of Begur, the seva situació geogrà fica és privileged realment. És dominated to ponent per the ses muntanya Falugues, i is emmarcada per the Tip d'Es Mut i, to the fons, Cap of Begur, a penya-segat d'impressionant bellesa. Per them seves aigües d'infinits matisos i little fondà ria i per the seva fine sorra i white, the platja ofereix a sensació d'acollidora calidesa. The seu entorn natural és gairebé verge, ja that amb prou feines has estat urbanitzat.
Deixant Begur in direcció to Palafrugell, s'accedeix to the platja d'Aiguablava. Platja d'Aiguablava. Com the majoria of them limes of Begur, the seva situació geogrà fica és privileged realment. És dominated to ponent per the ses muntanya Falugues, i is emmarcada per the Tip d'Es Mut i, to the fons, Cap of Begur, a penya-segat d'impressionant bellesa. Per them seves aigües d'infinits matisos i little fondà ria i per the seva fine sorra i white, the platja ofereix a sensació d'acollidora calidesa. The seu entorn natural és gairebé verge, ja that amb prou feines has estat urbanitzat.
Hits: 116
Rating: 0.00 (0 votes)
Last Update 2009/6/9 11:01
Description
The municipi d'Aiguaviva presents you unite caracterĂstiques singulars. The seu territori compta amb innombrables turons d'escassa alçada, amb cims arrodonits i situats indiscriminadament pel territori com if hom s'haguĂ©s entretingut to integrate-the acuradament dins aquesta contrada encisadora. Among a turĂł i l'altre, s'estenen amples conreu plans, in general molt fèrtils.
D'uns anys ençà Aiguaviva is transformant amb he/she goes a ritme força accelerat grà cies to the instal.lació d'un bon names d'indústries .això it is explicat més endavant -, però non podem to obviate l'agricultura. The riu Güell, Masrocs laughed her
The municipi d'Aiguaviva presents you unite caracterĂstiques singulars. The seu territori compta amb innombrables turons d'escassa alçada, amb cims arrodonits i situats indiscriminadament pel territori com if hom s'haguĂ©s entretingut to integrate-the acuradament dins aquesta contrada encisadora. Among a turĂł i l'altre, s'estenen amples conreu plans, in general molt fèrtils.
D'uns anys ençà Aiguaviva is transformant amb he/she goes a ritme força accelerat grà cies to the instal.lació d'un bon names d'indústries .això it is explicat més endavant -, però non podem to obviate l'agricultura. The riu Güell, Masrocs laughed her
Hits: 558
Rating: 0.00 (0 votes)
Last Update 2009/6/21 9:08
Description
Esponellà The població d'Esponellà s'estén to the vessant dreta of Fluvià , to the skirt d'un turó that dominates the riu on hi hagué l'antic castell that fou centers d'una important barony created to the fi of the XIV segle.
Esponellà The població d'Esponellà s'estén to the vessant dreta of Fluvià , to the skirt d'un turó that dominates the riu on hi hagué l'antic castell that fou centers d'una important barony created to the fi of the XIV segle.
Hits: 107
Rating: 0.00 (0 votes)
Last Update 2009/7/27 19:11
Description
The terreny Ă©s bĂ sicament muntanyĂłs i, in conseqüència, the seva superfĂcie, forest. Quasi tota l'Ă rea arbrada, ho Ă©s of pi negre - sector of the Cadi's tunnel -, i Ă©s insignificant that of pi roig. To mĂ©s, hi tea a certa rellevĂ ncia the matollar, seguit of them associacions pasture-matollar (Torruelles) i matollar-pi roig (Fontllebrera).
Comprèn a sun populated, UrĂşs. To mĂ©s, hi has them you marry of Valira i the Tower d'UrĂşs. D'antuvi, hi hagueren mĂ©s nuclis poblats, com ho foren Farreres i Vilagrau, propers to l'actual hermitage of Sant Grau. Fins at the 1716 pertĂ nyer goes to the vegueria of Cerdanya, i gives from llavors fins to the 1833, to the corregiment of PuigcerdĂ , excepte in the perĂode 1812-13, in què fou of the departament of Segre, francès. Give d'aleshores Ă©s of the provĂncia of Girona. Pertany to the judicial partit i to the rodalia of PuigcerdĂ .
UrĂşs (1.263 m) - pronunciat Grus per the gent of the country i, in ocasions, grafiat aixĂ -, estĂ situat to tramuntana i is troba localitzat among the turĂł of Castellar i the collet of Mirabò. L'ACCU l'anomena Oruz. To the seva sortida, hi trobem the font Freda, to the camĂ of Riu of PendĂs. D'aquĂ, a track behaves to the puig d'UrĂşs, on hi has l'ermita of Sant Grau or of Sant Pau of Puig d'UrĂşs.........
The terreny Ă©s bĂ sicament muntanyĂłs i, in conseqüència, the seva superfĂcie, forest. Quasi tota l'Ă rea arbrada, ho Ă©s of pi negre - sector of the Cadi's tunnel -, i Ă©s insignificant that of pi roig. To mĂ©s, hi tea a certa rellevĂ ncia the matollar, seguit of them associacions pasture-matollar (Torruelles) i matollar-pi roig (Fontllebrera).
Comprèn a sun populated, UrĂşs. To mĂ©s, hi has them you marry of Valira i the Tower d'UrĂşs. D'antuvi, hi hagueren mĂ©s nuclis poblats, com ho foren Farreres i Vilagrau, propers to l'actual hermitage of Sant Grau. Fins at the 1716 pertĂ nyer goes to the vegueria of Cerdanya, i gives from llavors fins to the 1833, to the corregiment of PuigcerdĂ , excepte in the perĂode 1812-13, in què fou of the departament of Segre, francès. Give d'aleshores Ă©s of the provĂncia of Girona. Pertany to the judicial partit i to the rodalia of PuigcerdĂ .
UrĂşs (1.263 m) - pronunciat Grus per the gent of the country i, in ocasions, grafiat aixĂ -, estĂ situat to tramuntana i is troba localitzat among the turĂł of Castellar i the collet of Mirabò. L'ACCU l'anomena Oruz. To the seva sortida, hi trobem the font Freda, to the camĂ of Riu of PendĂs. D'aquĂ, a track behaves to the puig d'UrĂşs, on hi has l'ermita of Sant Grau or of Sant Pau of Puig d'UrĂşs.........
Hits: 148
Rating: 0.00 (0 votes)
Last Update 2009/6/21 11:40
Description
The municipi of Cervià , to l'esquerra of Ter, d'una extensió of 9'62 Km2 i an altitude of 45 m, comprèn the page to the one.vora luvial the riu i a sector muntanyós to the nord. Lima to the nord amb Viladasens, to l'est amb Sant Jordi Desvalls, to the south amb the riu i amb Bordils i Sant Joan of Mollet, i to l'oest amb Medinyà (Sant Julià of Ramis) i Vilademuls.
The municipi of CerviĂ of Ter tea agregat the nucli of Raset format pels veĂŻnats of dalt Raset, baix Raset i them Sorreres.
The municipi of Cervià , to l'esquerra of Ter, d'una extensió of 9'62 Km2 i an altitude of 45 m, comprèn the page to the one.vora luvial the riu i a sector muntanyós to the nord. Lima to the nord amb Viladasens, to l'est amb Sant Jordi Desvalls, to the south amb the riu i amb Bordils i Sant Joan of Mollet, i to l'oest amb Medinyà (Sant Julià of Ramis) i Vilademuls.
The municipi of CerviĂ of Ter tea agregat the nucli of Raset format pels veĂŻnats of dalt Raset, baix Raset i them Sorreres.
Hits: 203
Rating: 0.00 (0 votes)
Last Update 2009/6/10 18:19
Description
BĂ scara forms part of the l'Alt district EmpordĂ , provĂncia of Girona. The terme municipal tea an extensiĂł of 17 km2 i 66 m. d'altitud.Els lĂmits of the terme municipal sĂłn to the nord amb PontĂłs, to l'est amb VilaĂĽr i to the south oest amb Vilademuls. Tea agregats els nuclis of Calabuig, Them Asleep i Orriols.
BĂ scara forms part of the l'Alt district EmpordĂ , provĂncia of Girona. The terme municipal tea an extensiĂł of 17 km2 i 66 m. d'altitud.Els lĂmits of the terme municipal sĂłn to the nord amb PontĂłs, to l'est amb VilaĂĽr i to the south oest amb Vilademuls. Tea agregats els nuclis of Calabuig, Them Asleep i Orriols.
Hits: 516
Rating: 0.00 (0 votes)
Last Update 2009/6/8 19:32
Description
Give of Sa he/she Laughed, in direcció to Platja of Pals, hi has a beat camà that it carries fins to Red l'Illa i tot seguit fins it arrives to Platja of Racó. The darrera platja that pertany to the municipi of Begur és Platja of Racó, to play of Pals. És a creek that he/she breathes still i calms down, molt adient per to tots aquells that is vulguin relaxar prenent the sun. It is a platja d'uns 300 llargada mts i d'una amplada mitja of 65,00 mts amb a Platja of Racó.surface of 12.000.00 m2., that they prune to be considerats com repós area...
Give of Sa he/she Laughed, in direcció to Platja of Pals, hi has a beat camà that it carries fins to Red l'Illa i tot seguit fins it arrives to Platja of Racó. The darrera platja that pertany to the municipi of Begur és Platja of Racó, to play of Pals. És a creek that he/she breathes still i calms down, molt adient per to tots aquells that is vulguin relaxar prenent the sun. It is a platja d'uns 300 llargada mts i d'una amplada mitja of 65,00 mts amb a Platja of Racó.surface of 12.000.00 m2., that they prune to be considerats com repós area...
Hits: 65
Rating: 0.00 (0 votes)
Last Update 2009/6/12 12:39
Description
Bolvir forms part of the district of Cerdanya, provĂncia of Girona. The terme municipal tea an extensiĂł of 10,61 i the pobles estĂ to 1.145 m. d'altitud..
Els lĂmits of the terme municipal sĂłn to the nord amb Guils of Cerdanya, to l'est amb PuigcerdĂ , to the south amb Fontanals of Cerdanya i to l'oest amb Ger. Tea agregats els nuclis of Remei, the Residential area of the Golf, Raval of Castell i Talltorta.
The municipi Ă©s travessat per nombrosos corrents d'aigua: riu Segre, riu AravĂł, riu Querol, torrent d'Agustins, torrent of the l'Ă“s Bush or dels Estanys, torrent Forcat, sèquia of Cerdanya, sèquia of Sant MartĂ, font of Talena, font d'en Clergues, font of them Basses of Pallaret, font of Vall i font of the Serene one
Bolvir forms part of the district of Cerdanya, provĂncia of Girona. The terme municipal tea an extensiĂł of 10,61 i the pobles estĂ to 1.145 m. d'altitud..
Els lĂmits of the terme municipal sĂłn to the nord amb Guils of Cerdanya, to l'est amb PuigcerdĂ , to the south amb Fontanals of Cerdanya i to l'oest amb Ger. Tea agregats els nuclis of Remei, the Residential area of the Golf, Raval of Castell i Talltorta.
The municipi Ă©s travessat per nombrosos corrents d'aigua: riu Segre, riu AravĂł, riu Querol, torrent d'Agustins, torrent of the l'Ă“s Bush or dels Estanys, torrent Forcat, sèquia of Cerdanya, sèquia of Sant MartĂ, font of Talena, font d'en Clergues, font of them Basses of Pallaret, font of Vall i font of the Serene one
Hits: 196
Rating: 0.00 (0 votes)
execution time : 0.571 sec
